L’Alzheimer afecta progressivament la memòria i altres capacitats cognitives
Comprèn la malaltia d’Alzheimer: símptomes, diagnòstic, tractaments, cures a casa i recursos per a les famílies i persones cuidadores a Catalunya.
Alzheimer: comprendre la malaltia, cuidar les persones i acompanyar les famílies
El 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer. És una oportunitat per donar visibilitat a una malaltia que transforma la vida de moltes persones, però també per recordar una qüestió essencial: darrere de cada diagnòstic hi ha una persona amb una història, unes preferències, uns vincles i una dignitat que cal preservar.
L’Alzheimer afecta progressivament la memòria i altres capacitats cognitives. Tanmateix, comprendre aquesta malaltia exigeix mirar més enllà dels símptomes: cal entendre com canvia la vida quotidiana, quines necessitats poden aparèixer i com podem acompanyar les persones afectades i les seves famílies.
A Cuidem.cat volem contribuir a aquesta comprensió amb informació científica rigorosa, orientacions pràctiques i una mirada centrada en les persones.
En aquesta guia expliquem què és l’Alzheimer, com es manifesta, com es diagnostica, quins tractaments existeixen i què podem fer per afavorir el benestar de les persones que hi conviuen i de qui les cuida.
1. Què és la malaltia d’Alzheimer?
La malaltia d’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que provoca alteracions progressives en el funcionament del cervell. A mesura que avança, pot afectar la memòria, el llenguatge, l’orientació, el raonament i la capacitat de dur a terme activitats quotidianes.
És la causa més freqüent de demència, però Alzheimer i demència no són exactament el mateix.
La demència és un terme general que descriu un conjunt de símptomes que interfereixen significativament en la vida diària. L’Alzheimer és una de les malalties que poden provocar-la. També existeixen altres tipus, com la demència vascular, la demència amb cossos de Lewy i la demència frontotemporal.
Quantes persones viuen amb demència?
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les estimacions mundials corresponents a 2021 indiquen que:
- 57 milions de persones vivien amb demència.
- Cada any es produeixen prop de 10 milions de casos nous.
- L’Alzheimer representa aproximadament entre el 60% i el 70% dels casos de demència.
Aquestes dades, publicades en la fitxa de l’OMS actualitzada el juliol de 2026, mostren la dimensió mundial del problema.
Però les xifres no expliquen tota la realitat.
Cada diagnòstic pot comportar canvis en les relacions familiars, les responsabilitats quotidianes, l’organització de la llar i les necessitats de suport.
Per això, parlar d’Alzheimer també significa parlar de cures, drets, convivència i qualitat de vida.
2. Què passa al cervell d’una persona amb Alzheimer?
El cervell està format per milers de milions de neurones que es comuniquen entre elles mitjançant xarxes complexes.
En la malaltia d’Alzheimer es produeixen diversos processos patològics, entre els quals destaquen l’acumulació anormal de proteïna beta-amiloide i les alteracions de la proteïna tau.
Aquests processos s’associen amb disfunció de les connexions neuronals, inflamació i pèrdua progressiva de neurones.
Amb el temps, les alteracions poden afectar diferents regions cerebrals i comprometre funcions cognitives i activitats quotidianes.
Els mecanismes de la malaltia són complexos i encara s’investiguen. No es poden explicar únicament per l’acumulació d’una sola proteïna.
L’Alzheimer no és una conseqüència inevitable de fer-se gran
L’edat és el principal factor de risc conegut, però això no significa que desenvolupar Alzheimer sigui una part normal de l’envelliment.
Moltes persones arriben a edats avançades sense patir demència. D’altra banda, encara que és menys habitual, l’Alzheimer també pot aparèixer abans dels 65 anys.
És important evitar dues idees equivocades: considerar qualsevol oblit com un senyal d’Alzheimer i assumir que una pèrdua important de memòria és inevitable amb l’edat.
3. Quins són els primers símptomes de l’Alzheimer?
Els primers símptomes poden variar d’una persona a una altra.
En molts casos apareixen dificultats per recordar informació recent, però també poden observar-se canvis en el llenguatge, l’orientació, la planificació o la capacitat per desenvolupar tasques habituals.
Alguns senyals que poden justificar una valoració professional són:
Dificultats de memòria que afecten la vida quotidiana
Oblidar repetidament converses recents, cites o informació important, especialment quan abans no passava.
Canvis en el llenguatge
Dificultat creixent per trobar paraules, seguir converses o expressar idees.
Desorientació
Confusió amb dates, llocs o recorreguts que abans resultaven familiars.
Dificultats per organitzar activitats
Problemes nous per gestionar pagaments, seguir una recepta coneguda o completar tasques habituals.
Canvis en el comportament o la motivació
Pèrdua d’iniciativa, retraïment social o canvis persistents en l’estat d’ànim.
Aquests senyals no demostren, per si sols, que una persona tingui Alzheimer. Altres problemes de salut, alguns medicaments, la depressió o els dèficits sensorials poden provocar manifestacions semblants.
Què hem de fer si observem aquests canvis?
El primer pas és demanar una visita al centre d’atenció primària (CAP). Pot ser útil anotar quins canvis s’han observat, quan van començar i com afecten la vida quotidiana.
Si la confusió apareix sobtadament, en hores o pocs dies, cal una valoració mèdica urgent. Pot tractar-se d’un problema agut, com una síndrome confusional o delírium, i no de la progressió habitual de l’Alzheimer.
4. Com es diagnostica la malaltia d’Alzheimer?
El diagnòstic no es basa en un únic test de memòria.
Els professionals sanitaris valoren conjuntament els símptomes, els antecedents mèdics, l’evolució dels canvis cognitius i el seu impacte en les activitats quotidianes.
Segons les necessitats de cada persona, l’estudi pot incloure una exploració física i neurològica, proves cognitives i neuropsicològiques, analítiques i proves d’imatge cerebral.
En determinades situacions, els especialistes també poden utilitzar biomarcadors per identificar alteracions biològiques relacionades amb l’Alzheimer.
Per què és important obtenir un diagnòstic?
Un diagnòstic adequat permet comprendre millor què està passant i descartar altres causes dels símptomes.
També facilita:
- Accedir a una valoració dels tractaments disponibles.
- Planificar les cures i els suports necessaris.
- Prendre decisions sobre el futur amb la participació de la persona afectada.
- Conèixer els recursos sanitaris i socials disponibles.
- Rebre orientació i suport familiar.
El diagnòstic ha d’anar acompanyat d’informació comprensible i d’un pla d’atenció adaptat a les necessitats individuals.
5. Com evoluciona l’Alzheimer?
L’Alzheimer és una malaltia progressiva, però no totes les persones experimenten els mateixos símptomes ni evolucionen al mateix ritme.
Habitualment es descriuen tres grans fases. Aquesta classificació és orientativa: els límits entre etapes no són rígids.
- Fase inicial o lleuPoden aparèixer dificultats per recordar informació recent, organitzar activitats o trobar determinades paraules.La persona acostuma a conservar moltes capacitats i pot continuar participant activament en nombroses decisions i activitats.
- Fase moderadaLes dificultats cognitives i funcionals augmenten. Pot ser necessari oferir més suport per vestir-se, preparar els àpats, orientar-se o seguir les rutines.També poden aparèixer alteracions del son, inquietud o dificultats de comunicació.
- Fase avançadaLa persona pot necessitar ajuda continuada per a les activitats bàsiques de la vida diària.Poden aparèixer dificultats importants per comunicar-se, caminar o empassar, que requereixen una atenció sanitària i assistencial adaptada.
Descripció orientativa basada en la informació clínica de Canal Salut.
És important recordar que una persona no queda definida per la fase de la seva malaltia.
Les necessitats de suport poden augmentar, però el respecte, la comunicació, el confort i les relacions afectives continuen sent essencials.
6. Hi ha tractaments per a l’Alzheimer?
Actualment no existeix una cura que permeti revertir completament la malaltia d’Alzheimer.
Tanmateix, sí que disposem de tractaments farmacològics i intervencions no farmacològiques que poden ajudar a controlar determinats símptomes, preservar capacitats o, en casos seleccionats, alentir el deteriorament cognitiu.
L’atenció ha de ser integral i individualitzada.
Tractaments farmacològics simptomàtics
Entre els medicaments utilitzats hi ha els inhibidors de l’acetilcolinesterasa, com el donepezil, la rivastigmina i la galantamina, i la memantina.
La indicació depèn de les característiques de la persona, l’estadi de la malaltia i la valoració clínica.
Aquests medicaments poden aportar beneficis simptomàtics, però no curen l’Alzheimer.
Nous tractaments dirigits a la beta-amiloide
La recerca ha permès desenvolupar anticossos monoclonals dirigits contra la proteïna beta-amiloide.
A la Unió Europea, el lecanemab i el donanemab disposen d’autorització per a determinats adults amb Alzheimer simptomàtic en fase inicial que compleixen criteris clínics i biològics específics.
Els assajos clínics han mostrat un alentiment del deteriorament cognitiu respecte al placebo en les poblacions estudiades. No són tractaments curatius ni adequats per a totes les persones amb Alzheimer.
Poden provocar efectes adversos importants, incloent-hi alteracions cerebrals relacionades amb l’amiloide, amb edema o hemorràgies. Per això requereixen selecció especialitzada, seguiment i controls amb ressonància magnètica.
L’autorització europea no implica automàticament que un medicament estigui finançat o disponible per a qualsevol pacient a Catalunya. Cal consultar la situació assistencial concreta amb l’equip especialista.
Intervencions no farmacològiques
Les intervencions no farmacològiques constitueixen una part fonamental de l’atenció.
Poden incloure activitats significatives, estimulació cognitiva adaptada, exercici físic adequat, suport psicològic, intervencions ambientals i formació de les persones cuidadores.
L’elecció ha de respondre als interessos, les capacitats i les necessitats de cada persona. No totes les activitats tenen el mateix grau d’evidència ni produeixen els mateixos resultats.
7. Com cuidar una persona amb Alzheimer a casa?
Cuidar una persona amb Alzheimer no consisteix únicament a ajudar-la a fer allò que li resulta difícil.
També significa crear un entorn que afavoreixi la seva autonomia, seguretat, tranquil·litat i participació.
Les recomanacions han d’adaptar-se a cada situació i revisar-se a mesura que evolucionen les necessitats.
Mantenir rutines flexibles
Les rutines poden ajudar a organitzar el dia i reduir la incertesa.
És útil mantenir, quan sigui possible, horaris relativament estables per als àpats, el descans, la higiene i les activitats.
Tanmateix, les rutines no han de convertir-se en obligacions rígides. Cal adaptar-les a l’estat físic i emocional de la persona.
Adaptar la comunicació
Algunes dificultats de comprensió o expressió poden fer que les converses requereixin més temps.
Pot ajudar parlar amb calma, utilitzar frases senzilles, formular una pregunta cada vegada i donar temps per respondre.
També és important escoltar, observar el llenguatge no verbal i evitar corregir constantment la persona quan això només genera frustració.
Afavorir l’autonomia
És preferible oferir ajuda en les tasques que realment la necessiten, en lloc de substituir automàticament la persona en totes les activitats.
Per exemple, si encara pot escollir la roba, participar en la preparació d’un àpat o regar les plantes, convé facilitar que ho continuï fent de manera segura.
L’objectiu és preservar les capacitats i les oportunitats de decisió.
Adaptar l’habitatge
Algunes modificacions senzilles poden facilitar la vida quotidiana:
- Millorar la il·luminació i reduir els obstacles.
- Facilitar la identificació d’habitacions i objectes.
- Revisar els riscos de caigudes i accidents domèstics.
- Organitzar els medicaments amb supervisió adequada.
- Valorar les necessitats de suport en la cuina i el bany.
Les adaptacions han de ser proporcionades als riscos reals i respectar tant com sigui possible la llibertat i la intimitat de la persona.
Comprendre els canvis de comportament
Quan apareix inquietud, irritabilitat o resistència a una activitat, és important intentar comprendre què pot estar passant.
El dolor, la por, el cansament, la sobreestimulació, una necessitat no expressada o un entorn inadequat poden contribuir al malestar.
Abans d’atribuir aquests canvis exclusivament a l’Alzheimer, convé valorar-ne les possibles causes mèdiques, emocionals i ambientals.
8. Cuidar qui cuida: una necessitat, no un luxe
L’Alzheimer també transforma la vida de les persones que assumeixen responsabilitats de cura.
Acompanyar un familiar pot comportar satisfacció i moments significatius, però també cansament físic, preocupació, canvis laborals, dificultats econòmiques o reducció del temps personal.
Segons l’OMS, les dones assumeixen aproximadament el 70% de les hores de cures que reben les persones amb demència a escala mundial. Aquesta dada reflecteix una distribució desigual de les responsabilitats de cura.
Com podem prevenir la sobrecàrrega?
No existeix una única fórmula, però hi ha mesures que poden ajudar.
Cinc accions per cuidar també la persona cuidadora
- Compartir les responsabilitats familiars i definir qui pot assumir cada tasca.
- Reservar temps per descansar i mantenir activitats personals.
- Sol·licitar informació i formació sobre la malaltia i les cures.
- Explorar serveis de suport, grups d’ajuda i opcions de respir familiar.
- Demanar ajuda professional quan apareixen símptomes persistents d’esgotament, ansietat o depressió.
Les guies clíniques recomanen oferir a les persones cuidadores informació, formació pràctica, suport emocional i orientació sobre els recursos disponibles des del diagnòstic i al llarg de l’evolució de la malaltia.
Cuidar no hauria de significar haver d’afrontar totes les responsabilitats en solitud.
9. Activitats per a persones amb Alzheimer: mantenir els vincles i el benestar
Les activitats quotidianes poden oferir oportunitats per mantenir la participació, les relacions socials i el benestar.
No es tracta d’omplir el dia d’exercicis cognitius ni d’exigir resultats, sinó de trobar activitats que tinguin sentit per a la persona.
Algunes possibilitats són escoltar música, mirar fotografies familiars, passejar, cuidar plantes, participar en petites tasques domèstiques o realitzar activitats artístiques.
Una persona que sempre ha gaudit de la jardineria pot trobar satisfacció cuidant unes plantes. Algú que ha estimat la música pot continuar gaudint d’una cançó familiar.
La història personal és una guia per escollir activitats adequades.
Les recomanacions clíniques donen suport a oferir activitats adaptades a les preferències individuals i intervencions que afavoreixin la participació i la qualitat de vida.
Cal evitar presentar aquestes activitats com una cura de l’Alzheimer o prometre que impediran la progressió de la malaltia.
El seu valor també pot trobar-se en el plaer de compartir una experiència.
10. Es pot prevenir l’Alzheimer?
No existeix cap estratègia que garanteixi que una persona no desenvoluparà Alzheimer.
No obstant això, la recerca científica indica que actuar sobre determinats factors de risc modificables pot contribuir a reduir el risc de demència en la població.
L’informe de 2024 de la Comissió de The Lancet sobre prevenció, intervenció i atenció a la demència va identificar 14 factors de risc potencialment modificables al llarg de la vida.
Entre aquests factors hi ha la hipertensió, la diabetis, el tabaquisme, la inactivitat física, l’aïllament social, la pèrdua auditiva i visual no tractada i el colesterol LDL elevat.
Algunes mesures generals de salut que poden contribuir a reduir riscos són mantenir una activitat física adequada, controlar els factors cardiovasculars, evitar el tabac, tenir cura de l’audició i la visió i afavorir les relacions socials.
Aquestes recomanacions són útils per a la salut general, però no s’han d’interpretar com una garantia individual de prevenció.
Tampoc no seria correcte atribuir la malaltia als hàbits d’una persona: l’Alzheimer té una etiologia complexa en què intervenen múltiples factors biològics, genètics i ambientals.
11. Quins recursos existeixen per a les persones amb Alzheimer a Catalunya?
Rebre un diagnòstic pot generar moltes preguntes: on hem d’anar, quins serveis existeixen, com podem organitzar les cures o on podem trobar suport?
A Catalunya, el sistema sanitari, els serveis socials i les entitats especialitzades ofereixen diferents vies d’atenció i acompanyament.
El centre d’atenció primària
El CAP és una porta d’entrada al sistema sanitari.
Els professionals d’atenció primària poden valorar els símptomes, orientar la persona i la família i coordinar, quan correspongui, la derivació a serveis especialitzats.
Els serveis socials
Els serveis socials municipals poden informar sobre els recursos disponibles segons les necessitats personals i familiars.
Entre les opcions que es poden valorar hi ha els serveis d’ajuda a domicili, la teleassistència, els centres de dia i altres suports relacionats amb la dependència.
L’accés a cada recurs depèn dels requisits aplicables, de la valoració individual i de la disponibilitat del servei.
Les entitats especialitzades
A Catalunya hi ha organitzacions que ofereixen informació, orientació, activitats i suport a les famílies.
Informació institucional sobre la malaltia, el diagnòstic, els tractaments i les cures.
Consultar els recursos sobre Alzheimer
Canal Salut
Alzheimer Catalunya
Entitat especialitzada que ofereix orientació, suport psicològic, formació i altres activitats.
Consultar informació i recursos
Alzheimer Catalunya
Programa Cuidador Expert Catalunya
Programa que promou l’aprenentatge compartit i les habilitats de les persones cuidadores.
Conèixer el programa
Canal Salut
A Cuidem.cat volem contribuir progressivament a facilitar l’accés a informació sobre els recursos de proximitat, començant per Catalunya i posant una atenció especial a les necessitats reals de les famílies.
12. Viure amb Alzheimer: preservar la dignitat i l’autonomia
Una persona amb Alzheimer continua tenint una identitat, una història i unes preferències pròpies.
El diagnòstic no significa que perdi automàticament la capacitat de prendre totes les decisions.
És important facilitar que continuï participant, en la mesura de les seves possibilitats, en les decisions sobre la vida quotidiana, l’atenció i el futur.
Les guies d’atenció a la demència recomanen escoltar les opinions de la persona, adaptar la comunicació i oferir oportunitats per expressar les seves preferències i planificar anticipadament les cures.
Això pot traduir-se en gestos aparentment senzills: preguntar què vol menjar, respectar les seves rutines, oferir alternatives, explicar què farem abans d’ajudar-la o evitar parlar d’ella com si no fos present.
També significa reconèixer que les necessitats emocionals i relacionals no desapareixen amb el deteriorament cognitiu.
L’objectiu de les cures no és únicament compensar les capacitats que es perden, sinó afavorir una vida tan digna, significativa i confortable com sigui possible.
13. Preguntes freqüents sobre l’Alzheimer
L’Alzheimer i la demència són el mateix?
No. La demència és un conjunt de símptomes que interfereixen en la vida quotidiana. L’Alzheimer és la malaltia que provoca la major proporció de casos de demència.
Tots els problemes de memòria indiquen Alzheimer?
No. Els oblits poden tenir causes diverses. Si són persistents, progressius o afecten les activitats quotidianes, convé consultar un professional sanitari.
L’Alzheimer té cura?
Actualment no hi ha cap tractament curatiu. Hi ha medicaments simptomàtics i, per a determinats pacients en fases inicials, tractaments que poden alentir el deteriorament cognitiu.
Una persona amb Alzheimer pot continuar vivint a casa?
En molts casos sí, sempre que disposi dels suports adequats i que les condicions de seguretat, salut i benestar ho permetin. Cal valorar cada situació individualment.
Què podem fer si un familiar rep el diagnòstic?
Demanar informació a l’equip sanitari, escoltar les preferències de la persona, planificar els suports necessaris i informar-se sobre els recursos socials i les entitats especialitzades.
Com podem ajudar una persona cuidadora?
Escoltant les seves necessitats, compartint tasques concretes, facilitant descans i ajudant-la a accedir a informació, formació i suport professional quan calgui.
14. Una societat que cuida també ha de cuidar les persones cuidadores
El Dia Mundial de l’Alzheimer ens recorda que aquesta malaltia no és només una qüestió mèdica.
És també un repte familiar, social i comunitari.
Necessitem diagnòstics adequats, tractaments basats en l’evidència, serveis accessibles i entorns que respectin la dignitat de les persones.
Però també necessitem reconèixer el treball de les persones cuidadores i facilitar que puguin desenvolupar aquesta tasca amb informació, recursos i suport.
A Cuidem.cat entenem que cuidar millor significa combinar coneixement científic, atenció centrada en la persona i compromís social.
Perquè comprendre l’Alzheimer és important. Però comprendre les persones que hi conviuen és imprescindible.
Bibliografia científica i fonts documentals
Fonts consultades per a l’article · 22 de setembre de 2026
La selecció combina fonts institucionals actualitzades, guies clíniques i literatura científica revisada per parells. Les fonts sobre tractaments farmacològics s’han contrastat amb la documentació reguladora europea.
1. Organització Mundial de la Salut (2026).
Demencia. Fitxa informativa actualitzada el 3 de juliol de 2026.
2. Livingston, G., et al. (2024).
Dementia prevention, intervention, and care: 2024 report of the Lancet standing Commission. The Lancet, 404(10452), 572–628. DOI: 10.1016/S0140-6736(24)01296-0.
3. National Institute for Health and Care Excellence (NICE).
Dementia: assessment, management and support for people living with dementia and their carers. Guia clínica NG97.
4. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Alzheimer. Canal Salut.
5. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Tractament de la malaltia d’Alzheimer. Canal Salut.
6. European Medicines Agency (2025–2026).
Leqembi (lecanemab). Informació reguladora i fitxa del medicament.
7. European Medicines Agency (2025–2026).
Kisunla (donanemab). Informació reguladora i fitxa del medicament.
8. Institut Català de la Salut (2025).
Pla de cures: demència lleu. Document revisat el novembre de 2025.
Nota editorial sobre l’ús de la intel·ligència artificial
Aquest article ha estat elaborat amb el suport d’eines d’intel·ligència artificial, sota el guiatge i la supervisió humana de Cuidem.cat. El contingut s’ha desenvolupat a partir de fonts científiques i institucionals identificades, amb una revisió documental orientada a garantir-ne el rigor, la claredat i la utilitat social.
L’ús de la intel·ligència artificial no substitueix el criteri dels professionals sanitaris ni constitueix una revisió clínica especialitzada. Cuidem.cat promou un ús responsable i transparent d’aquestes tecnologies al servei del coneixement i de les persones.
Avís sanitari: Aquest contingut té finalitats informatives i divulgatives. No substitueix el diagnòstic, el tractament ni l’assessorament individualitzat dels professionals sanitaris. Davant de símptomes o dubtes sobre la salut, consulteu el vostre equip d’atenció primària.