Orientació humana i informació clara per afrontar alguns dels moments més delicats relacionats amb l’envelliment, la dependència i les cures.
Orientació humana i informació clara per afrontar alguns dels moments més delicats relacionats amb l’envelliment, la dependència i les cures.
Hi ha moments que canvien moltes coses
Arriba un moment en què moltes famílies comencen a fer-se preguntes difícils.
- Pot continuar vivint sola?
- Què passa si cau?
- Està bé realment?
- Necessita ajuda?
- És el moment de buscar suport domiciliari?
- Cal començar a pensar en una residència?
- Com podem ajudar sense treure autonomia?
- I si no vol acceptar ajuda?
Aquestes situacions acostumen a aparèixer de manera gradual.
Primer són petits detalls:
- oblits;
- problemes de mobilitat;
- desorientació;
- canvis de comportament;
- o dificultats en activitats quotidianes.
Però amb el temps moltes famílies descobreixen que ja no poden ignorar determinades senyals.
Decisions que sovint arriben amb por i culpa
Prendre decisions relacionades amb persones grans i dependència és emocionalment molt difícil.
Sovint apareixen:
- culpa;
- dubtes;
- conflictes familiars;
- cansament;
- por d’equivocar-se;
- o sensació de no fer prou.
Moltes persones també tenen la sensació que:
qualsevol decisió sembla insuficient.
Especialment quan es tracta de:
- limitar autonomia;
- introduir ajuda;
- o canviar la manera de viure d’una persona estimada.
No existeixen solucions perfectes
Aquest és probablement un dels punts més importants.
Cada persona és diferent.
Cada família també.
No hi ha una única resposta correcta.
El que pot ser adequat en una situació pot no tenir sentit en una altra.
Per això és tan important:
- observar;
- parlar;
- escoltar;
- compartir responsabilitats;
- i prendre decisions de manera gradual i humana.
Quan una persona gran ja no pot viure sola?
Aquesta és una de les preguntes més difícils.
I sovint no existeix un únic moment clar.
Normalment apareixen diversos indicadors:
- caigudes;
- desorientació;
- problemes amb medicació;
- deteriorament cognitiu;
- risc domèstic;
- soledat;
- o incapacitat per gestionar el dia a dia.
La clau no és només:
si pot físicament continuar sola.
La pregunta real és:
si pot viure amb seguretat, benestar i dignitat.
Entre sobreprotegir i ignorar riscos
Moltes famílies oscil·len entre dos extrems:
- intervenir massa aviat;
- o esperar massa temps.
A vegades la por porta a limitar autonomia innecessàriament.
Altres vegades costa acceptar que la situació ha canviat.
Trobar l’equilibri és molt difícil.
Per això és important:
- observar canvis reals;
- evitar dramatismes;
- i actuar progressivament.
Les decisions no són només mèdiques
Aquest tipus de situacions no afecten només la salut.
També afecten:
- identitat;
- autoestima;
- autonomia;
- relacions familiars;
- i qualitat de vida.
Per això moltes persones grans poden sentir:
- por;
- tristesa;
- ràbia;
- o sensació de perdre control sobre la seva vida.
Aquest component emocional és fonamental.
Les tecnologies també poden formar part de la solució
Avui existeixen tecnologies capaces d’ajudar moltes persones a continuar vivint a casa seva amb més seguretat:
- teleassistència;
- sensors;
- detectors de caigudes;
- monitoratge;
- assistents de veu;
- o sistemes domòtics.
Aquestes eines no substitueixen les cures humanes.
Però en alguns casos poden:
- reforçar autonomia;
- reduir riscos;
- i aportar tranquil·litat a les famílies.
Quan cal ajuda domiciliària?
Moltes vegades l’ajuda domiciliària pot ser una solució intermèdia molt valuosa.
Especialment quan apareixen dificultats en:
- higiene;
- alimentació;
- mobilitat;
- medicació;
- o tasques quotidianes.
També pot ajudar a:
- reduir soledat;
- descarregar cuidadors;
- i mantenir la persona al seu entorn habitual.
I quan apareix la paraula “residència”?
Per a moltes famílies és una de les decisions més difícils.
I sovint va acompanyada de:
- culpa;
- dolor emocional;
- i conflicte intern.
Però també és important entendre que:
hi ha situacions on el suport necessari supera el que es pot oferir a casa.
La qüestió no és només:
- “continuar a casa sí o no”.
La qüestió és:
quin entorn pot oferir més benestar, seguretat i dignitat en cada moment.
Les persones grans també han de poder decidir
Sempre que sigui possible, és important:
- escoltar;
- parlar;
- consensuar;
- i respectar preferències.
Les persones grans no haurien de sentir que:
- les decisions es prenen sense elles;
- o que han perdut completament control sobre la seva vida.
Preservar autonomia i dignitat és fonamental.
Cuidar també implica prendre decisions difícils
A vegades cuidar significa:
- intervenir;
- posar límits;
- acceptar ajuda;
- o assumir que la situació ha canviat.
I això és emocionalment molt dur.
Però no prendre decisions també pot tenir conseqüències.
No hauríem d’afrontar aquestes situacions sols
Moltes famílies necessiten:
- orientació;
- informació clara;
- suport emocional;
- i espais on entendre què està passant.
Perquè aquestes decisions afecten molt més que aspectes pràctics.
Afecten:
- relacions;
- emocions;
- identitat;
- i manera d’entendre la cura.
Una mirada més humana sobre les cures
A cuidem.cat volem parlar d’aquestes situacions amb:
- calma;
- respecte;
- realisme;
- i humanitat.
Sense dramatismes.
Sense culpabilitzar.
Sense receptes simples.
Perquè cada família viu aquests moments d’una manera diferent.
Decisions difícils, però no impossibles
Prendre decisions sobre dependència, autonomia o cures mai és fàcil.
Però disposar d’informació clara, suport i orientació pot ajudar molt a afrontar aquests moments amb més serenitat.
Perquè cuidar no és només resoldre problemes.
És també:
- acompanyar;
- protegir;
- escoltar;
- i intentar preservar dignitat i qualitat de vida fins i tot en situacions difícils.
Articles destacats
- Com saber si una persona gran ja no pot viure sola
- Senyals de pèrdua d’autonomia en persones grans
- Residència, ajuda domiciliària o tecnologia per cuidar a casa?
- Com parlar amb els pares quan necessiten ajuda
- La tecnologia pot ajudar una persona gran a continuar vivint sola?
- La tecnologia que cuida: ajuda real o excés de vigilància?
cuidem.cat
Persones i tecnologies útils, humanes i de confiança per cuidar millor els nostres éssers estimats.