Moure’ns, continuar aprenent, relacionar-nos, cuidar la nostra salut i mantenir activitats que ens importen poden contribuir a un envelliment més saludable. Però cuidar el cervell és molt més que fer exercicis de memòria.
Què sabem sobre salut cerebral i envelliment? Descobreix com l’activitat física, mental i social pot contribuir a envellir millor.
Cuidar el cervell quan ens fem grans és molt més que exercitar la memòria. L’activitat física, l’aprenentatge, les relacions socials, els hàbits saludables i les activitats significatives formen part d’una visió més completa de la salut cerebral i l’envelliment.
El cervell també envelleix: què sabem avui sobre salut cerebral i envelliment?
Quan pensem a mantenir el cervell actiu a mesura que ens fem grans, és fàcil que ens vinguin al cap els mots encreuats, els sudokus, els jocs de memòria o determinades aplicacions d’entrenament cerebral.
Però la ciència actual ens està proposant una visió molt més àmplia.
El cervell no envelleix aïllat de la resta del cos ni de la nostra vida. La salut cardiovascular i metabòlica, l’activitat física, allò que mengem, les activitats que fem, les relacions socials o els estímuls cognitius formen part d’una mateixa història.
Per això, potser la primera idea que hauríem de retenir és aquesta:
Cuidar el cervell no consisteix només a exercitar el cervell.
El cervell adult pot continuar canviant
Durant molt de temps es va tenir una visió relativament estàtica del cervell adult. Avui sabem que aquesta imatge era massa simple.
El nostre cervell conserva capacitat d’adaptació i reorganització al llarg de la vida. És el que coneixem, de manera general, com a neuroplasticitat.
Això no significa que el cervell d’una persona de 80 anys funcioni igual que el d’una de 20, ni que qualsevol deteriorament pugui revertir-se simplement entrenant-lo.
Envellir comporta canvis biològics. Algunes capacitats poden disminuir, poden aparèixer malalties i existeixen grans diferències entre unes persones i altres.
La neuroplasticitat tampoc és una fórmula màgica contra l’envelliment.
El que ens diu és una cosa molt més interessant i realista: el cervell manté capacitat de resposta a les experiències i a l’aprenentatge durant tota la vida.
Per tant, fer-se gran no significa necessàriament deixar d’aprendre, de descobrir o d’adquirir noves habilitats.
La salut del cervell també depèn de la salut del cos
Una de les idees més interessants de la recerca recent és que potser hem separat massa el cervell de la resta de l’organisme.
Una revisió publicada el 2024 a Nature Reviews Neurology destaca precisament la influència que la salut de diferents òrgans i sistemes pot tenir sobre l’envelliment cerebral.
No només importa el que passa dins del cervell. La salut cardiovascular, els trastorns metabòlics i el funcionament d’altres òrgans també poden influir en la salut cerebral.
Dit d’una manera molt senzilla:
cuidar el cos també és una manera de cuidar el cervell.
Aquesta perspectiva ajuda a entendre per què, quan parlem d’envelliment cerebral saludable, apareixen qüestions aparentment tan diferents com moure’s, controlar la hipertensió, evitar el tabac, mantenir una alimentació saludable o prevenir i tractar determinades malalties.
Què podem fer, doncs?
El juliol de 2026, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar la segona edició de les seves directrius sobre reducció del risc de deteriorament cognitiu i demència.
La conclusió important no és que existeixi una activitat concreta capaç de protegir-nos.
És pràcticament la contrària.
L’OMS aborda conjuntament diferents factors modificables relacionats amb la salut i l’estil de vida i incorpora també les intervencions multidomini: actuacions que no se centren en una única dimensió, sinó en diverses al mateix temps.
Entre els àmbits que considera hi ha l’activitat física, l’activitat cognitiva, la participació social, l’alimentació, el tabac i l’alcohol, la hipertensió, la diabetis, el colesterol, la pèrdua auditiva i determinats factors ambientals.
Això ens porta cap a una manera diferent de pensar:
En lloc de buscar l’exercici perfecte per al cervell, pot ser més útil construir una vida que mantingui actius el cos, la ment i les relacions, mentre cuidem també la salut general.
Una dada important: una part del risc és modificable
L’OMS estima que fins a un 45% del risc de demència pot estar relacionat amb factors potencialment modificables.
Però aquesta xifra necessita una explicació.
No significa que una persona pugui reduir individualment un 45% el seu risc de desenvolupar demència simplement canviant els seus hàbits.
Es tracta d’una estimació poblacional relacionada amb diferents factors de risc modificables. L’edat, la genètica, determinades malalties i molts altres elements també intervenen.
I això és especialment important: una persona pot portar una vida saludable i desenvolupar igualment una demència.
Parlar de factors de risc no significa responsabilitzar les persones de les malalties que pateixen.
La qüestió és una altra: hi ha aspectes sobre els quals podem actuar i que, a més de la seva possible relació amb la salut cognitiva, tenen molts altres beneficis per a la salut i la qualitat de vida.
Moure’ns
Caminar, pujar escales quan és possible, fer exercicis adequats de força, treballar l’equilibri, ballar, anar amb bicicleta o simplement evitar passar gran part del dia asseguts.
L’activitat física és una de les peces importants de l’envelliment saludable.
I no ens interessa únicament pel cervell.
Mantenir força, mobilitat i equilibri pot contribuir a una cosa extraordinàriament important quan ens fem grans: continuar fent coses per nosaltres mateixos.
Poder aixecar-nos, caminar, sortir de casa, comprar o participar en activitats quotidianes està íntimament relacionat amb l’autonomia.
L’activitat adequada dependrà, naturalment, de l’estat de salut i de les capacitats de cada persona. Quan existeixen malalties, dificultats importants de mobilitat o risc de caigudes, cal individualitzar-la amb l’assessorament professional corresponent.
Continuar utilitzant la ment
Llegir és activitat cognitiva.
Però també ho és conversar, aprendre a utilitzar una nova aplicació, preparar una recepta, tocar un instrument, estudiar un idioma, jugar a cartes, organitzar un viatge, fer càlculs, explicar una història, aprendre les regles d’un joc o intentar entendre una notícia.
No necessàriament hem de convertir la vida quotidiana en un programa permanent d’“exercicis cerebrals”.
De fet, una activitat pot resultar cognitivament rica precisament perquè té sentit per a la persona que la realitza.
A algú li poden agradar els mots encreuats. A una altra persona, cuidar l’hort. Una tercera pot preferir jugar a escacs, estudiar història, cosir, cuinar o aprendre a utilitzar una tauleta.
L’objectiu no és superar un examen.
És continuar fent servir les nostres capacitats.
Continuar aprenent
Aquí apareix un concepte interessant: la reserva cognitiva.
La reserva cognitiva intenta explicar, entre altres qüestions, per què persones amb canvis cerebrals similars poden manifestar diferències en el funcionament cognitiu.
L’educació, les activitats intel·lectuals, determinades experiències professionals i altres formes d’activitat cognitiva al llarg de la vida s’han estudiat com a possibles components d’aquesta reserva.
Una revisió sistemàtica i metaanàlisi publicada el 2024, que va integrar 27 estudis longitudinals, va trobar associacions entre diferents indicadors de reserva cognitiva al llarg de la vida i un menor risc posterior de demència.
Això no significa que estudiar o llegir ens immunitzi contra una malaltia neurodegenerativa.
Sí que reforça una idea molt valuosa:
La nostra història d’aprenentatge no té per què acabar quan ens jubilem.
Als 60, als 70, als 80 o als 90 anys encara poden existir motius per aprendre alguna cosa nova.
Relacionar-nos
Parlar amb altres persones ens obliga a escoltar, interpretar, recordar, explicar, adaptar-nos i respondre.
Però reduir les relacions humanes a un “exercici cognitiu” seria quedar-nos molt curts.
Les relacions proporcionen companyia, afecte, identitat, suport, pertinença i oportunitats per participar en la vida dels altres.
L’aïllament social figura entre els factors modificables que considera l’OMS en les seves noves directrius.
Això no ens permet afirmar que “tenir amics evita la demència”. La relació causal és molt més complexa i l’evidència sobre els efectes cognitius d’intervencions socials concretes encara presenta limitacions.
Però tampoc necessitem aquesta promesa per valorar les relacions.
Relacionar-nos ja és important perquè forma part d’una vida humana plena.
Fer coses que ens importen
Aquesta és probablement una de les dimensions menys valorades.
Quan una persona es fa gran, especialment si comença a necessitar ajuda, existeix el risc que les persones del seu entorn vagin fent progressivament més coses per ella.
Ho fem amb bona intenció.
Preparem el menjar. Fem la compra. Organitzem les coses. Prenem decisions. Resolem els problemes.
Però hi ha una pregunta que val la pena fer-nos:
Quines d’aquestes coses encara podria fer aquesta persona, totalment o parcialment, per ella mateixa?
Cuinar, plegar roba, regar plantes, anar a comprar, preparar una llista, escollir què menjar, ajudar un net amb alguna cosa, organitzar fotografies o preparar una sortida poden ser molt més que “tasques”.
Són oportunitats per decidir, recordar, planificar, moure’s, sentir-se competent i participar.
Per això, a Cuidem.cat defensarem un principi senzill:
Sempre que sigui possible i segur, no fem sistemàticament per una persona allò que encara pot fer ella mateixa.
Ajudar també pot significar crear les condicions perquè pugui continuar fent.
Quan diferents peces treballen juntes
Una de les investigacions recents més interessants en aquest camp és l’assaig clínic nord-americà US POINTER, publicat a JAMA el 2025.
Hi van participar 2.111 persones d’entre 60 i 79 anys amb risc de deteriorament cognitiu.
Durant dos anys es van comparar dues intervencions sobre l’estil de vida. Totes dues promovien activitat física i cognitiva, alimentació saludable, participació social i seguiment de la salut cardiovascular, però una era més estructurada i intensiva.
La cognició global va millorar en tots dos grups, i la intervenció estructurada va mostrar una millora estadísticament superior.
És un resultat prometedor, però no hem d’anar més enllà del que demostra l’estudi. Els mateixos investigadors indiquen que encara cal determinar millor la significació clínica i els efectes a llarg termini.
Però sí que aporta una idea especialment interessant:
pot tenir sentit actuar sobre diverses dimensions de la vida simultàniament.
No existeix una recepta universal
Una persona de 68 anys que treballa, viatja i practica esport no necessita el mateix que una persona de 88 amb dificultats de mobilitat.
Tampoc dues persones de la mateixa edat.
Una pot necessitar moure’s més.
Una altra pot passar moltes hores sola.
Una tercera pot tenir una vida social rica però haver deixat de realitzar activitats que abans li agradaven.
I una quarta pot necessitar ajuda professional per una malaltia o un deteriorament cognitiu.
Per això, envellir millor no consisteix a completar una llista universal d’activitats.
Consisteix a conservar tanta vida com sigui possible dins de la vida.
Capacitat per decidir.
Capacitat per participar.
Capacitat per relacionar-nos.
Capacitat per aprendre.
Capacitat per fer coses.
I, quan alguna capacitat disminueix, trobar noves maneres de continuar participant.
Posa-ho en pràctica avui
No cal començar amb un programa complicat.
Pensa en una persona gran propera —o en tu mateix— i fes-te sis preguntes:
Cos: avui m’he mogut?
Ment: alguna cosa m’ha fet pensar o aprendre?
Relacions: he mantingut una conversa significativa amb algú?
Activitat: he fet alguna cosa que m’agrada o m’interessa?
Hàbits: estic cuidant raonablement la meva salut?
Sentit: avui he tingut algun motiu per sentir que el que faig importa?
No és un test mèdic ni una escala científica.
És simplement una manera diferent d’observar la vida quotidiana.
Si una de les respostes acostuma a ser “no”, potser hem trobat un bon lloc per començar.
Viure bé, envellir millor
Aquest article inicia Viure bé, envellir millor, una sèrie de Cuidem.cat dedicada a explorar què podem fer per conservar capacitats, autonomia, relacions i qualitat de vida al llarg dels anys.
En els propers articles parlarem de neuroplasticitat i aprenentatge, activitat física, estimulació cognitiva, joc, relacions socials, activitats significatives, memòria autobiogràfica, hàbits saludables i vida intergeneracional.
No buscarem fórmules miraculoses per no envellir.
Buscarem una cosa probablement més valuosa:
com continuar vivint una vida tan activa, autònoma, relacionada i significativa com sigui possible mentre envellim.
Fonts i lectures recomanades
Organització Mundial de la Salut (2026). Risk reduction of cognitive decline and dementia: WHO guidelines, second edition. Segona edició de les directrius internacionals sobre reducció del risc de deteriorament cognitiu i demència.
Baker, L. D., Espeland, M. A., Whitmer, R. A. et al. (2025). Structured vs Self-Guided Multidomain Lifestyle Interventions for Global Cognitive Function: The US POINTER Randomized Clinical Trial. JAMA, 334(8), 681–691.
Smith, E. E., Biessels, G. J., Gao, V. et al. (2024). Systemic determinants of brain health in ageing. Nature Reviews Neurology, 20, 647–659.
Liu, Y., Lu, G., Liu, L., He, Y. & Gong, W. (2024). Cognitive reserve over the life course and risk of dementia: a systematic review and meta-analysis. Frontiers in Aging Neuroscience, 16, 1358992.
Nota: Aquest article té finalitats divulgatives i no substitueix l’avaluació ni les recomanacions individualitzades de professionals sanitaris. Davant de canvis de memòria, orientació, comportament o altres capacitats cognitives que interfereixin en la vida quotidiana, és recomanable consultar un professional sanitari.
Nota editorial: Aquest article ha estat elaborat amb el suport d’intel·ligència artificial, sota guiatge, revisió i supervisió humana durant tot el procés. Les afirmacions sobre salut i envelliment s’han contrastat amb evidència científica i fonts de referència actualitzades. A Cuidem.cat utilitzem la IA com una eina de suport a la recerca i la redacció, no com a substitut del criteri humà ni de l’assessorament dels professionals de la salut.